Fang i sentiment

Aquests dies amb els nens que els hi faig classe he decidit treballar els sentiments, les emocions a través del rostre, de la màscara. I com no podia ser un altre, el vehicle que em fet servir ha estat el fang. Així que després d'observar unes imatges de màscares africanes i estar-ne dibuixant una bona estona, cadascú ha escollit una màscara i ha intentat fer-la amb un volum de fang. Primer la forma (ovalada, més quadrada, triangular...), després els ulls (quan n'hi han, on estan, quina forma tenen, estan oberts o tancats...), a continuació el nas, la boca, les orelles, els cabells i totes aquelles coses de decoracions que se'ls hi volgués fer.

Un cop feta la màscara li em tirat guix per fer-ne un motlle i d'aquesta manera podem aprendre a fer reproduccions de la mateixa peça per la tècnica de l'apreton en fang. D'aquesta manera podem aconseguir fer moltes reproduccions d'una mateixa màscara, poder seriar les nostres peces. A classe hem fet tres reproduccions de la nostre màscara. 

Una d'elles l'hem convertit en una màscara contenta, la segona amb una màscara trista, i la tercera cada nen i nena ha escollit un altre sentiment: la por, la sorpresa, quan s'està enfadat, o seriós...Em observat els canvis de la nostre cara quan ens passa alguna cosa, em parlat de quan ens passen aquestes coses.

Hem deixat passar unes setmanes i les em pintat, esmaltat i cuit. I ara les enganxat sobre una fusta per poder-les penjar a casa.

Un treball d'observació, de sentiment, de posar paraules a coses que sovint ens costa de fer. Un treball de creixement.