diumenge, 29 de juny de 2014

Més visites...

I com que el dissabte no és un dia gaire fàcil per a tothom, el dijous següent a la inauguració vaig fer una visita guiada. Novament vaig poder explicar les peces i compartir una estona amb totes aquelles persones que es van apropar fins al Tangram. La xerrada es va tornar a repetir en tres ocasions més amb un grupet d’amics i coneguts. I així he anat fent petites visites a tots aquells que m’ho heu demanat. Una estona entre ceràmica, art, pensaments, moments íntims per compartir, mirades curioses i converses.
És un gust compartir aquests petits moments.


Gràcies a tots!





diumenge, 15 de juny de 2014

I finalment inaugurem!!!

Aprofitant el cap de setmana de tallers oberts del barri de Sarrià, vàrem decidir fer la inauguració de l’exposició dins aquest esdeveniment i així aprofitar recursos. Més difusió, més públic i més sinergies!

I va arribar el gran dia! El dissabte 24 de maig (deia juny), a partir de les 12 del migdia va començar a arribar al Tangram gent de diferents punts i coneixences: amics, família, simpatitzants amb l’art i passavolants per veure les peces de ceràmica que havia aplegat sota el nom d’Assentaments humans. Una mostra de les meves últimes creacions en ceràmica, la majoria de les quals inèdites.

Sobre una taula central jo hi havia col·locat els diferents assentaments que donen nom i peu a una exposició força particular: dotze plats ens donen la benvinguda. Es tracta d’una forma molt habitual i quotidiana per a nosaltres, transformada ara en petits racons de món per veure-hi diferents realitats, diferents maneres de conviure els uns amb els altres, per mostrar com vivim, on vivim i com ens relacionem amb el medi que ens envolta. Una reflexió sobre la solitud de l’ésser humà.
A les dues parets laterals trobem dues propostes forces diferent per establir dos ponts, dos punts de vista: per una banda, un mar de blaus emmarca les illes que parlen del nostre espai vital, el nostre espai íntim, ja que cadascú de nosaltres som una illa; per l’altra, un skyline de petites casetes blanques vesteix l’altre paret, com si fos una fotografia de família, on cada persona és diferent, amb la seva llum personal que treu el cap per la finestra i deixa entreveure l’ànima. Aquesta peça està acompanyada per un seguit de peces unides per una gamma cromàtica semblant, que juga amb el blanc i el negre. Aquí he treballat més el concepte de com som les persones.
 

 


Tot i que oficialment l’exposició s’inaugurava al matí, vaig aprofitar per quedar-m’hi tot el dia i poder veure i parlar amb diferents persones que van passar per l’espai. Així, vaig poder explicar les meves peces i compartir moments molt agradables amb tots ells. Un cop més, gràcies pel suport i l’oportunitat a la gent de Tangram. I mil gràcies a totes aquelles persones que vàreu fer un forat a l’agenda per venir a veure la meva nova exposició. De veritat, moltes gràcies a tots! 

diumenge, 8 de juny de 2014

Millorant la tècnica

  
L'ús de fotocòpies pot ser un bon recurs per decorar algunes peces. I aquests dies he estat treballant, a estones, amb aquest recurs.
No és la primera vegada que decoro peces amb fotocòpies, de manera que potser no he descobert grans coses, però sí millorat la tècnica. Això sí, sobretot m'ha servit per a reordenar-me les idees pel que fa a quin tipus de fotocòpies em calen. Ara ja sé com aplicar-les sobre peces bescuitades. i tot això és, un cop mes, pràctica!