diumenge, 5 de juliol del 2009

Projecte final: "Trossets de món"

Sota el nom Trossets de món (els meus contes ceràmics) presento cinc grups de peces amb els quals he treballat dos grans temes: el conte i el viatge. Intento ajuntar-los i alhora donar forma a una idea que em rondava feia temps: crear peces de ceràmica amb una història al darrere, com si es tractés d’un conte infantil, però per a adults i que, a més, em permetés expressar sentiments, mentre buscava al mateix temps un llenguatge propi.

Els contes em permeten explicar una història i el viatge em permet contextualitzar la història. Tres d’aquestes històries són el resultat del meu viatge particular cap als sentiments que em van despertar tres països, com són Xile, Perú i els Estats Units, quan els vaig poder visitar. La quarta proposta ens submergeix en el món del viatge a través del somni. Quan dormim, somiem; amb el somni viatgem a racons reals o imaginaris, llunyans o propers...En tot cas, qualsevol d’aquests viatges ens obre la porta al món imaginari, al món del desig.
Totes aquestes propostes tenen darrere una gran història per ser explicada en veu alta, amb lletra grossa. Grans viatges a llocs llunyans, a mons imaginaris, amb personatges importants... Per donar el contrapunt a aquestes històries faig un últim treball reivindicant les coses petites, la senzillesa, la màgia que s’amaga darrere de qualsevol cosa, per petita que sigui.

Són històries particulars de llocs concrets, alguns llunyans i d’altres a tocar de les mans. Són grups de peces o peces soles. Totes ells estan carregades de simbologia, d’influències del que he vist (ceràmica, vegetació, arquitectura...). Són peces amb una història al darrere que expliquen una història al davant.
Aquest projecte és la meva visió particular d’un garbuix de sentiments que em desperta cadascun dels raconets de món que he pogut visitar o estar-hi, un món que de vegades és proper i de vegades llunyà, però que en tot cas ens envolta, ens acull i ens fa créixer com a individus. La meva mirada particular. El primer pas cap a un llenguatge propi.

És un projecte amb cinc contes, amb cinc històries ben diferents les unes de les altres. Cinc històries que, basades en uns texts, ja sigui en format de conte o amb unes poques línies, em serveixen per donar cos a unes idees i així construir unes peces ceràmiques, a les quals jo anomeno contes ceràmics.

Comença l'aventura

Després de tres anys combinant els estudis i la feina, acabo el cicle formatiu de ceràmica artística a l'escola Llotja de Barcelona. I l'acabo treballant una idea que feia més d'un any que em rondava pel cap, la qual intento plasmar en el meu projecte final. Un projecte fet des de l'interior cap a l'exterior. Aquest projecte m'ha ajudat a tancar aquests anys d'estudis (d'exàmens, d'entregues, de cafès, d'assignatures diverses, d'hores de taller, de companys i companyes, de presses...) i alhora a obrir una nova etapa carregada d'il·lusió. Una etapa que mira cap a enfora, que vol començar una aventura amb la ceràmica fora del marc escolar, cap al món real, el nostre món, el dia a dia. Espero tenir sort, però sobretot espero seguir gaudint amb el que faig.

Tancar una etapa sempre m'ha costat, tot i que és necessari i sa. Però aquesta vegada, la il·lusió i les ganes de treballar ajuden a tancar una porta i a obrir-ne una de nova. Us convido a acompanyar-me en aquesta nova aventura que estic començant.