Ja estic a Instagram

A partir d'aquesta setmana també em podeu seguir a Instagram. 

Buscam amb el nom de ceramicamontseartes i segueix-me!

Ja s'acosten els Tallers Oberts!

Què faràs el cap de setmana vinent? 

Vine a Sarrià, passeja i entra a veure'ns als Tallers Oberts

Em trobaràs a Tangram, espai polièdric. 

El número 3 del mapa. 

Quina visita!

I és que uns dies abans de que s'acabés "El passat és demà", vam poder comptar amb la visita del mateix Raimon a l'exposició. 

Vam compartir una visita privada, íntim i en petit comitè. On la gran majoria dels artistes que vam poder venir, van anar explicant les seves obres davant l'atenta mirada del cantautor.

Un moment fantàstic!

I ja em passat un altre Sant Jordi

Un any més arriba Sant Jordi i amb ell la compra de roses. Aquest 2015 he posat a la venda roses vermelles, taronges i la novetat d'enguany: la rosa blanca. Totes elles precioses, fetes a ma, una a una amb molt d'amor. Estic molt contenta de la bona acceptació que han tingut. 

Repetint punt de venda a Molins, a la Ferreteria Artés (carrer Miquel Tort núm. 6, davant de Correus) i amb un nou punt de venda a Barcelona a l'espai Tangram (carrer Mañé i Flaquer núm. 21). Mil gràcies a tots vosaltres pel suport!

Empremtes

Empremtes és el nom de la peça amb la que participo a la exposició col·lectiva "el passat és demà", que podeu visitar a la sala municipal de Ca n'Ametller de Molins de Rei fins el 30 d'Abril

L’origen de la peça recau en la cançó protesta de l’etapa inicial de Raimon. Per a mi, un dels elements que sempre s’ha utilitzat en la lluita al carrer han estat els adoquins, les llambordes que durant molts anys han vestit els nostres carrers, les llambordes que, davant les injustícies, s’arrencaven del terra i es llençaven contra aquells que volien silenciar els que protestaven.

Al mateix temps, aquest element, la llamborda, és un element de construcció: construeix camins i vies de comunicació entre diferents poblacions, entre persones.

Les cançons del Raimon, tot i que en un origen van néixer com a cançó protesta, es van quedar entre nosaltres. Es van anar transformant i el cantautor ha sabut utilitzar-les com a mitjà expressiu, com un llenguatge propi d’expressió, i ha fet de cada cançó una canal de comunicació entre el seu jo més personal i aquell que l’escolta.

Una setantena de llambordes serigrafiades amb lletres d’algunes cançons del Raimon fan una composició que, tot i tenir un origen reivindicatiu, és alhora una forma d’expressió, una via de comunicació entre persones. En aquest cas, entre l’artista i l’observador.

Llegenda

Material: Fangs refractaris xamotats per a alta temperatura

Cocció: Monococció entre 1.100ºC i 1.200ºC

Decoració: Serigrafia directa i indirecta amb engalbes vitrificades

Exposició col·lectiva "El passat és demà"

I aquest cop presento una obra inèdita, creada expressament per aquesta exposició. Una instal·lació de més de 70 peces de ceràmica seragrafiada. A veure que us sembla.

Fang i sentiment

Aquests dies amb els nens que els hi faig classe he decidit treballar els sentiments, les emocions a través del rostre, de la màscara. I com no podia ser un altre, el vehicle que em fet servir ha estat el fang. Així que després d'observar unes imatges de màscares africanes i estar-ne dibuixant una bona estona, cadascú ha escollit una màscara i ha intentat fer-la amb un volum de fang. Primer la forma (ovalada, més quadrada, triangular...), després els ulls (quan n'hi han, on estan, quina forma tenen, estan oberts o tancats...), a continuació el nas, la boca, les orelles, els cabells i totes aquelles coses de decoracions que se'ls hi volgués fer.

Un cop feta la màscara li em tirat guix per fer-ne un motlle i d'aquesta manera podem aprendre a fer reproduccions de la mateixa peça per la tècnica de l'apreton en fang. D'aquesta manera podem aconseguir fer moltes reproduccions d'una mateixa màscara, poder seriar les nostres peces. A classe hem fet tres reproduccions de la nostre màscara. 

Una d'elles l'hem convertit en una màscara contenta, la segona amb una màscara trista, i la tercera cada nen i nena ha escollit un altre sentiment: la por, la sorpresa, quan s'està enfadat, o seriós...Em observat els canvis de la nostre cara quan ens passa alguna cosa, em parlat de quan ens passen aquestes coses.

Hem deixat passar unes setmanes i les em pintat, esmaltat i cuit. I ara les enganxat sobre una fusta per poder-les penjar a casa.

Un treball d'observació, de sentiment, de posar paraules a coses que sovint ens costa de fer. Un treball de creixement.

 

Imatges de Fira

Fa un munt de setmanes que ha passat la Fira de la Candelera i encara no he tingut temps de penjar les fotografies de la parada. I és que aquests darrers dies han passat volant enmig de noves propostes, encàrrecs per entregar i moltes coses per fer. Aquí teniu les imatges pendents:

Un cap de setmana molt intens, no només pel que suposa una fira en si, sinó per ensenyar i compartir les meves peces de ceràmica amb tots vosaltres, les noves i les no tan noves. Per ser la primera Fira de Candelera que minim trepitja el carrer, i ho fa a dos punt de venda!!! Gràcies per la vostre acollida!!

Amb ganes de repetir de Fira i amb ganes de fer noves peces!!!!

La Fira de la Candelera 2015 ja és aquí!

Arriba la candelera i al meu poble, Molins de Rei, fem Fira. Un cap de setmana on es fa vida al carrer entre arbres fruiters, parades de mel, entrepans acabats de fer i artesania. Un any més la meva ceràmica també surt al carrer. Pots trobar-me a la plaça de l'ajuntament, davant de l'estanc, no te pèrdua.

Els blaus, verds i liles vesteixen la ceràmica decorativa d'aquest any. Aquestes peces conviuran a la parada amb peces d'autor en petit format (com les meves illes o petits skylines) i la la col·lecció de joies en plata i ceràmica de minim, que trepitja per primer cop la fira de la Candelera. Espero que us agradin molt!

Amb ganes de muntar la parada...però hauré d'esperar a demà al matí.

Ja saps, demà dissabte i diumenge 1 de febrer, de 10 del matí a 9 del vespre em trobaràs envoltada de ceràmica.

I passa el Gener

Després d'uns dies frenètics, on es barregen els mercats, els regals, els dinars i les visites, tornem a la normalitat. Bé, la normalitat...si més no la suposada rutina que ens indica que en unes setmanes ja serem ala Fira de la Candelera i cal portar peces noves i reposar existències. Per això aquests dies el taller és ple de peces de fang, engalbes de colors, esmalts, pots i pinzells. El forn treu fum, i mai millor dit! Les peces noves conviuen per uns dies amb les que ja no ho són, tot esperant a decidir quines m'emporto el cap de setmana del 31 i 1 de Febrer cap a la Plaça de l'ajuntament. Aquest any també he demanat la parada allà. De moment segueixo treballant.