Aquests dies de vacances em venia mont de gust fer un munt de coses, com llegir, dormir, pintar el passadís de casa, penjar aquell quadre que fa dies em van regalar...coses que el dia a dia em fan deixar-les per demà.
Però també volia recollir documentació per una idea que fa uns anys em volta pel cap, i que cada cop va agafant més forma. Necessitava visitar el MUME (Museu Memorial de l'Exili) a la Jonquera. Necessitava trepitjar la platja d'Argelers i tocar la seva fina sorra. Necessitava sentir la tramuntana que cada estiu m'acompanya d'una manera afable i notar-la a la meva pell. Aquest cop escoltant la seva tristesa. Deixar-me embolcallar per un munt de sentiments, de sensacions, d'un silenci estrany.
Les males coincidències han fet que mentre jo recollia impressions, imatges, pensaments, olors i colors, la història es repetís un cop més. A uns kilòmetres de distància del lloc que jo trepitjo, i que fa uns anys milers de refugiats, milers de persones, milers d'històries úniques, d'esperances d'un demà millor, fugien del seu país, de les seves llars.
Fugien igual que ara fugen els milers de refugiats, per pensar diferent, per ser diferents, fugen per ser lliures, per viure. Presos de la por, de la incertesa, de la desolació...
En aquest punt de tristesa arrenca un nou projecte
"buscant la papallona blava"
Qualsevol platja pot ser la platja d'Argelers
Qualsevol mar pot ser el mar Maditerrani
Qualsevol persona pot ser immigrant,
pot ser refugiat,
pots ser tu,
puc ser jo...
