Paisatge de l'ànima

Sovint anem lluny a la recerca de respostes, buscant el jo interior, esperant en certa manera trobar alguna cosa increïble que ens defineixi com a persones úniques i especials. Però potser un dia ens pararem i ens adonarem que si ens mirem sense prejudicis, amb deteniment, escoltant aquella veu interior que sovint no volem sentir, investigant-nos amb tots els sentits ben atents, descobrirem el nostre paisatge interior. L’increïble paisatge interior de la nostra ànima.

The Landscape of the soul

Very often we go far away searching for answers, searching for our interior life, somehow waiting to find something incredible which define us as unique and special people. But maybe one day we will stop and we will realize that if we observe ourselves without prejudices, carefully, listening to that interior Voice that so often we don’t want to listen, searching with all the senses, very attentive, we will find out our interior landscape. The incredible interior landscape of our soul.

Una peça vinícola...Un regal original per a un moment especial

El sol ens fa enfosquir la pell i fa madurar els fruits dels arbres. El raïm, que reposa en els ceps plantats al llarg i ample del nostre territori, ens ensenya un cop més el pas de les estacions i ens recorda que s’acosta la verema. S’ha acabat el temps d’espera, ara toca recollir. Recordar les generacions passades i fer allò que ens van ensenyar tan curosament...un bon vi!!

18 x 32 x 5 cm.

Investigant nous esmalts

Ja porto unes setmanes treballant al taller amb unes “receptes” noves per a fer esmalts. La idea era trobar-ne un parell que em convencessin per a fer una bona paleta de color. I sembla ser que començo a tenir resultats. Són tantes les possibilitats...tot per buscar un esmalt que fongui bé, que sigui transparent o setinat, però que no brilli en excés.

I quan volem fer la paleta de color em de fer milers de combinacions amb els 6 òxids de referència (cobalt, coure, crom, manganès, ferro i níquel) i altres materials que ens donen nous matisos a l’esmalt, com la ilmenita o el rutili. I aquest cop he introduït el Vanadi, que obre més possibilitats. Tot i que cal tenir en compte el temps d’espera a alhora d’enfornar-lo, doncs canvia les característiques de l’esmalt fent aparèixer o desaparèixer els petits cràters a que ens te acostumats en les seves intervencions. 

Article a la revista de ceràmica TerraArt

Dins el número 40 de la revista de ceràmica contemporània TerraArt (publicació semestral de l’Associació de Ceramistes de Catalunya), podeu trobar un article de l’exposició “Punt de Partida”. Exposició en la que vaig participar conjuntament amb quatre ceramistes més durant els mesos de desembre i gener passat. Un petit recull d’una gran experiència.

Vàrem ser notícia a BTV!!!

Mentre va durar l'exposició "Punt de partida" a la seu de l'associació de Ceramistes de Catalunya, BTV va emetre un clau de notícia un vídeo de la nostra mostra on es recull la feina dels 5 ceramistes que compartirem espai i il·lusió.

Aquí teniu l'enllaç per a fer-hi un cop d'ull......

http://www.tvciutatvella.com/component/jtvcontent/article/3565-exposicio-a-lassociacio-de-ceramistes-de-catalunya

Inauguració exposició "Punt de Partida" a l'associació de ceramistes de Catalunya

Molts companys, amics i ceramistes ens van acompanyar el passat 14 de desembre a la inauguració de l'exposició col·lectiva de ceràmica artística que es pot veure a la seu de l'associació de ceramistes de Catalunya

(c. Doctor Dou, núm. 7) sota el nom de "Punt de Partida". Una aposta molt personal de 5 ceramistes que em acabat fa poc els nostres estudis, i que em volgut muntat una exposició per a poder ensenyar la nostra obra fora de l'àmbit purament escolar. Són projectes amb alt nivell tècnic i sobretot amb moltes hores de feina i il·lusió al darrera.  

Aquí teniu unes quantes fotografies d'aquest dia, de les peces, de la gent...

Exposició Punt de Partida

Els que encara no heu pogut visitar aquesta fantàstica exposició de ceràmica, us recordo que teniu fins el 13 de gener per fer-ho!!!!

Punt de partida

Punt de partida recull els projectes finals de Montse Artés, Cristina Márquez, Sergi Pahissa, Carlota Sampietro i Júlia Sangés. Són propostes que assenyalen el tancament d’una etapa, la formativa, però que alhora i sobretot ara, marquen l’inici de camins amb nom propi en el panorama actual de la ceràmica.

Amb aquesta selecció es vol acostar l’espectador a les tendències que apunten les noves generacions de ceramistes que, com ja ve sent característic, basculen entre l’utilitari i l’artístic. Però a més, hi ha la voluntat de donar l’oportunitat de presentar aquests treballs en el marc d’una sala d’exposicions. Els projectes finals són la materialització d’un llarg procés d’investigació i creació, en definitiva, són el resultat de viure la ceràmica amb intensitat. Tanmateix, les peces resultants només s’han pogut veure fugaçment en el context de l’escola i per un públic molt reduït. Tant l’esforç que ha comportat la realització de les peces com la seva qualitat final justifiquen la mostra que aquí es presenta.

En aquest sentit, cal destacar que tots aquests projectes han participar en diferents edicions del showroom Futur Excel·lent que organitza Artesania de Catalunya per tal de premiar la feina dels alumnes, donant a conèixer les millors propostes d’arreu de l’estat.

Inauguració el 14 de desembre de 2011 a les 20:00 h

Dates de l'exposició del 12 de desembre de 2011 al 13 de gener de 2012

De dilluns a divendres de 11h a 13:30h i de 17:00h a 20;30h

Associació de ceramistes de Catalunya

C/ Doctor Dou, 7 baixos 1a

Tel: 93 317 69 06

www.ceramistescat.org

Un encàrrec cinquantenari

Un total de 22 socis del centre Excursionista Molins de Rei, van rebre el passat 27 de novembre, un escut commemoratiu de la entitat en reconeixement dels seus 50 anys de constància com a socis del CEM.

La peça era una reproducció en volum de l’escut de l’entitat, fet de fang refractari i decorats amb terres de colors i esmalt. Un cop la peça va estar cuita a més de 1000 graus, només li faltava el peu que li donés estabilitat i on hi aniria la placa amb els noms dels homenatjats. 

Una nova tècnica per descobrir

Aquest mes de novembre vaig poder participar en el “Taller d’experimentació amb fotoceràmica dicromatada” que impartia la ceramista Eli Moretó al seu taller del barri de Sants. Aquest curs m’ha permès aprendre una nova tècnica per transferir imatges i texts a superfícies ceràmiques. És un procés nou per a mi i desconegut, el qual, tot i haver-ne llegit alguna cosa, no havia posat mai en pràctica.
Així que durant un cap de setmana vaig poder provar aquesta tècnica amb l’ajuda d’una ceramista que ja fa uns anys que la té per la mà. L’Eli ens va explicar els orígens de la tècnica i, sobretot, com fer-la, els elements que hi intervenen, com l’hem d’aplicar, tots els seus condicionants, etc.
Vàrem fer tot el procés d’aquesta tècnica de fotoceràmica, vam provar diferents emulsions, suports, colorants... I d’aquesta manera vam aconseguir un ventall de resultats, cosa que va ser molt interessant, com també poder-los comentar i fer un catàleg d’errors.

Darrere d’una tècnica aparentment senzilla s’amaguen un munt de possibilitats. Ara, cal anar al taller i provar la tècnica amb els materials amb els quals estic acostumada a treballar. Perfilar-la, aprofundir-la i aplicar-la a les peces que ara mateix estic fent.


El curs és molt interessant i molt recomanable!!!!

Un castell molt particular

Aquest estiu, la passió d’una persona pel món casteller ha fet que a mi se’m presentés l'oportunitat de crear una peça única per a un jardí. Una peça gran que fuig del convencionalisme, en la qual les formes orgàniques es recolzen les unes amb les altres per crear un castell molt particular. Una peça que conviurà amb un entorn privat, acompanyada de vegetació que la protegirà i li donarà un marc fantàstic on rebre els convidats.

Si t’ hi apropes, encara hi podràs trobar algun gest amagat, unes mans aguantant un company o un peu recolzat a l’espatlla d’un altre...Només cal endinsar-se en la peça i mirar-la amb deteniment.

Els joc de colors que ens dona el marró de la camisa dels Matossers, amb el blanc i el negre, busca la gestualitat del conjunt.


Jugar amb els espais buits, per on passa el vent, la llum, els pensaments, els verds de l’entorn...Una forma rígida i alhora delicada. Són 33 peces orgàniques de fang cuit entrellaçades que uneixen les forces per aixecar del terra una torre humana: un castell!!