Estiu a Cogorderos

Un altre cop acaba l'estiu, però aquest any a diferència dels altres he utilitzat una de les meves setmanes de vacances de l'escola per a fer un d'aquells propòsits que et fas i no compleixes: marxar a fer un curs intensiu de ceràmica. De fet he d'agrair a un munt de casualitats i causalitats que aquest agost hagi gaudit tan d'aquesta experiència, envoltada d'una gent estupenda i compartint un munt de coneixements. 

Sota el nom de "ceràmica, joc i creativitat" la gent del Espacio ceramico de Gijón, organitzava el que ha sigut un curs d'allò més interessant per a la gent vinculada al món de l'ensenyament, ceramistes, amants de l'art i per tots aquells que dediquem un gran nombre d'hores i energia a fer difusió i ensenyar ceràmica. Per a tots els que creiem que la creativitat i el compartir ha de ser valors a l'alça en el moment que estem vivint.

 

Gràcies a la Carla Spaggiari, a Italo Chiodi i Marimar Burón per compartir els vostres coneixements i experiències amb nosaltres. Fins la propera, ha sigut un plaer!

Curs de Juliol

Aquest juliol he tornat a participar com a mestre, en els cursos monogràfics que imparteixen a la casa de cultura de Can Ginestar, a Sant Just Desvern. Aquest cop he fet un curs de com decorar una peça de ceràmica transferint una imatge a través de fotocòpies. 

Quatre sessions de dues hores han sigut un tastet per totes aquelles persones que van venir a fer el curs i s'emporten a casa unes peces força boniques. Ara toca seguir practicant i controlant totes les variants: humitat de la peça, consistència de l'engalba, pinzellada...

Un cop més, un plaer compartir la passió pel fang.

I toca recollir

I finalment arriba el dia que toca recollir. La il·lusió del muntatge es converteix en una barreja de nostàlgia i alegria tot embolicant les peces, una a una, amb tranquil·litat, en silenci. Algunes seran entregades als seus compradors altres tornaran al taller, a l'espera d'una nova oportunitat per robar el cor d'algun espectador.

Un fi de curs groc!!!

25 boles grogues i 8 planetes de ceràmica per acompanyar a les mestres de P5 de l'escola La Sínia aquest estiu.

Ceràmica, cable d'acer i tancaments de plata per a unes joies fetes a mida.

Més visites...

I com que el dissabte no és un dia gaire fàcil per a tothom, el dijous següent a la inauguració vaig fer una visita guiada. Novament vaig poder explicar les peces i compartir una estona amb totes aquelles persones que es van apropar fins al Tangram. La xerrada es va tornar a repetir en tres ocasions més amb un grupet d’amics i coneguts. I així he anat fent petites visites a tots aquells que m’ho heu demanat. Una estona entre ceràmica, art, pensaments, moments íntims per compartir, mirades curioses i converses.

És un gust compartir aquests petits moments.

Gràcies a tots!

I finalment inaugurem!!!

Aprofitant el cap de setmana de tallers oberts del barri de Sarrià, vàrem decidir fer la inauguració de l’exposició dins aquest esdeveniment i així aprofitar recursos. Més difusió, més públic i més sinergies!

I va arribar el gran dia! El dissabte 24 de maig (deia juny), a partir de les 12 del migdia va començar a arribar al Tangram gent de diferents punts i coneixences: amics, família, simpatitzants amb l’art i passavolants per veure les peces de ceràmica que havia aplegat sota el nom d’Assentaments humans. Una mostra de les meves últimes creacions en ceràmica, la majoria de les quals inèdites.

Sobre una taula central jo hi havia col·locat els diferents assentaments que donen nom i peu a una exposició força particular: dotze plats ens donen la benvinguda. Es tracta d’una forma molt habitual i quotidiana per a nosaltres, transformada ara en petits racons de món per veure-hi diferents realitats, diferents maneres de conviure els uns amb els altres, per mostrar com vivim, on vivim i com ens relacionem amb el medi que ens envolta. Una reflexió sobre la solitud de l’ésser humà.

A les dues parets laterals trobem dues propostes forces diferent per establir dos ponts, dos punts de vista: per una banda, un mar de blaus emmarca les illes que parlen del nostre espai vital, el nostre espai íntim, ja que cadascú de nosaltres som una illa; per l’altra, un skyline de petites casetes blanques vesteix l’altre paret, com si fos una fotografia de família, on cada persona és diferent, amb la seva llum personal que treu el cap per la finestra i deixa entreveure l’ànima. Aquesta peça està acompanyada per un seguit de peces unides per una gamma cromàtica semblant, que juga amb el blanc i el negre. Aquí he treballat més el concepte de com som les persones.

 

 

Tot i que oficialment l’exposició s’inaugurava al matí, vaig aprofitar per quedar-m’hi tot el dia i poder veure i parlar amb diferents persones que van passar per l’espai. Així, vaig poder explicar les meves peces i compartir moments molt agradables amb tots ells. Un cop més, gràcies pel suport i l’oportunitat a la gent de Tangram. I mil gràcies a totes aquelles persones que vàreu fer un forat a l’agenda per venir a veure la meva nova exposició. De veritat, moltes gràcies a tots! 

Millorant la tècnica

  

L'ús de fotocòpies pot ser un bon recurs per decorar algunes peces. I aquests dies he estat treballant, a estones, amb aquest recurs.

No és la primera vegada que decoro peces amb fotocòpies, de manera que potser no he descobert grans coses, però sí millorat la tècnica. Això sí, sobretot m'ha servit per a reordenar-me les idees pel que fa a quin tipus de fotocòpies em calen. Ara ja sé com aplicar-les sobre peces bescuitades. i tot això és, un cop mes, pràctica!

Ja s'acosta!

Demà dissabte inauguro una nova exposició, aquest cop en solitari, amb la qual presento les meves darreres obres sota el nom d’«Assentaments humans». En aquesta mostra es podran veure un seguit de peces inèdites i un parell d’instal·lacions, tot fet amb ceràmica.

Un cop més, el paisatge em serveix d’excusa per a l’expressió, per a la reflexió. Cada paisatge ens endinsa en una diversitat humana particular.

On vivim? Com vivim? Com ens agrupem? Com ens relacionem amb el nostre entorn i entre nosaltres? Sovint podem estar envoltats de persones, però això no és sinònim d’estar acompanyats. 

Us convido a convertir-vos en observadors en la distància, sabent que som els protagonistes, i qui sap si els responsables, del que estem veient.

Us espero dissabte a les 12.30 h! O també podeu venir dijous 29, a les 19.30 h, i podrem comentar les peces i l’exposició. Ens trobareu al Tangram, espai polièdric (c/ Mañé i Flaquer, núm. 21. Barcelona). L’exposició estarà oberta del 24 de maig al 27 de juny.

Kurtinstant 2014

Peça única amb motiu de l’homenatge a la figura d’Isidre Macías, dins el festival de curtmetratges Kurtinstant 2014 de Molins de Rei.

La peça, d'uns 25 cm d'alçada, representa una càmera per gravar pel·lícules en 8 mm de l'època del Sr. Macías, la qual està ben aferrada a una pedra. Aquesta pedra fa referència a les pedres que es col·loquen quan es crea un lloc físic important i cal ser recordat. D'aquí agafa aquesta idea de "primera pedra" per recordar el llegat que va deixar el Sr. Macías vers el cinema, com a precursor dels cineclubs.

La peça va decorada en colors blancs, negres i marrons, amb un to antic. A la pedra hi ha la rèplica de la signatura de Macías, amb una referència molt subtil al curtmetratge La meitat d'un quart, fet per la seva neta i presentat a la mostra d'enguany.

Propera exposició!!!!