Ja porto unes setmanes treballant al taller
amb unes “receptes” noves per a fer esmalts. La idea era trobar-ne un parell que
em convencessin per a fer una bona paleta de color. I sembla ser que començo a
tenir resultats. Són tantes les possibilitats...tot per buscar un esmalt que
fongui bé, que sigui transparent o setinat, però que no brilli en excés.
I quan volem fer la paleta de color em de fer
milers de combinacions amb els 6 òxids de referència (cobalt, coure, crom,
manganès, ferro i níquel) i altres materials que ens donen nous matisos a l’esmalt,
com la ilmenita o el rutili. I aquest cop he introduït el Vanadi, que obre més
possibilitats. Tot i que cal tenir en compte el temps d’espera a alhora d’enfornar-lo,
doncs canvia les característiques de l’esmalt fent aparèixer o desaparèixer els
petits cràters a que ens te acostumats en les seves intervencions.








Així que durant un cap de setmana vaig poder provar aquesta tècnica amb l’ajuda d’una ceramista que ja fa uns anys que la té per la mà. L’Eli ens va explicar els orígens de la tècnica i, sobretot, com fer-la, els elements que hi intervenen, com l’hem d’aplicar, tots els seus condicionants, etc.
Vàrem fer tot el procés d’aquesta tècnica de fotoceràmica, vam provar diferents emulsions, suports, colorants... I d’aquesta manera vam aconseguir un ventall de resultats, cosa que va ser molt interessant, com també poder-los comentar i fer un catàleg d’errors.
Darrere d’una tècnica aparentment senzilla s’amaguen un munt de possibilitats. Ara, cal anar al taller i provar la tècnica amb els materials amb els quals estic acostumada a treballar. Perfilar-la, aprofundir-la i aplicar-la a les peces que ara mateix estic fent.











