Aquests dies intento concentrar-me en
el fil conductor de la nova exposició que estic preparant per a final de maig a Barcelona. De moment tinc el tema, unes
quantes peces i el títol: “Assentaments humans”, una reflexió al voltant de la
manera com vivim els
éssers humans, com ens organitzem i quina relació establim amb l’entorn
que ocupem. Però també amb un rerefons molt present:
la solitud del gènere
humà, com podem viure envoltats de gent i estar tan sols.
Un cop més, coctelera de sentiments: alegria per l’oportunitat, pànic per tenir-ho tot a
punt, orgull a l’agafar una peça acabada, estrès
per la feinada de tot el que tinc al cap i m’agradaria fer...
